En la meva propera visita a Madrid tinc pendent vàries visites que m'agradaria realitzar.
En primer lloc visita obligades als museus.
Al museu del Pardo per aprofitar una exposició del cinquè centenari del Bosco https://www.museodelprado.es/ .
I visita obligatòria al Reina Sofia per poder contemplar el Guernica de Picasso entre moltes altres grans obreshttp://www.museoreinasofia.es/coleccion/obra/guernica.
A Madrid podrem trobar infinitat de llocs per poder menjar molt bé, però aquesta vegada llençarem la casa per la finestra fent una visita a un cuiner d'innovació amb tres estrelles Michelin, David Muñoz i el seu restaurant DiverXo.
Des d'aquest enllaç podrem fer les reserves corresponents: http://diverxo.com/reservas/
I finalment una visita rapida allà on es prenen les decisions del país, un lloc que tinc molta curiositat per veure, el congrés dels diputats. http://www.congreso.es/visitanueva/visitag.jsp?mp=1&nm=1&ns=110&med=11
dimarts, 31 de maig del 2016
dijous, 19 de maig del 2016
EL LLAC DE BANYOLES
El passat mes de gener, aprofitant el bon temps d'aquest hivern, vàrem decidir fer una excursió amb els nens a Banyoles i més concretament al seu llac.
Mentre l'Elena, la meva dona, preparava uns entrepans i unes begudes per emportar-nos, jo explicava als nostres fills Izan i Paula de 8 i 3 anys respectivament, una de les misterioses llegendes que envolten aquest llac.
- Escolteu-me bé nens- els hi vaig dir. Fa molts anys en aquest llac vivia un perillós drac que s'empassava el bestiar i els nens que s'apropaven a jugar a l'aigua. Aneu amb compte-
Això va despertar l'interès de tots dos, que de seguida i abans de sortir de casa van anar a buscar tota mena d'estris i artil·lugis per si de cas ens topàvem amb el drac. Ja de camí cap a Banyoles, explico als meus fills que aquest excursió l' havia fet jo de petit amb l'escola i també amb els meus pares sense tindre gaire sort sobre cap mena d avistament del drac.
En arribar a Banyoles i després d'un agradable passeig al voltant d'un llac on des de les seves aigües es reflectien els enlluernadors rajos d'un sol radiant, ens vàrem asseure en uns troncs tallats al costat d'un bonic pont de fusta que creuava una petita séquia per tal de menjar una mica i així reposar les energies. Mentre dinàvem, l' Izan rondinava la seva escassa fortuna respecte als seus constants intents de trair al drac i la Paula assenyalava amb el seu petit dit una família d'encantadors ànecs que prudentment s'apropaven.
Al cap d'una estona havent-hi satisfet la nostra gana, la Paula va pensar que seria bona idea donar-li als ànecs el petit tros d'entrepà que li mancava per menjar, ja que no en volia més, provocant així una pica baralla entre dos mascles i espantant de sobte a la nena.
Aleshores vam aprofitar per continuar el nostre passeig.
Poc després vam arribar a una caseta que tenia un vell moll que s'endinsava en el llac i ens vam apropar per captar unes instantànies.Llavors mentre fèiem les fotos, la Paula va començar a cridar perquè va veure a l'aigua alguna cosa que nedava en la nostra direcció, i espantada va sortir corrents fora del moll. L'Izan es va adonar que no era pas un drac, sinó que era un gos negre a la recerca d'una pilota extraviada a l'aigua. I tots plegats vam fer un tip de riure.
La paula, empipada com estava després d'aquest ensurt va decidir que ja no volia continuant buscant el misteriós drac de Banyoles i que ja era l'hora de tornar cap a casa.
En passar per la fàbrica de xocolata Torràs molt a prop de Banyoles, vàrem parar perquè als seus Jardins vam veure uns quants cérvols que els vam cridar i s'hi van apropar. La Paula, ja més calmada i tranquil·la es va posar molt contenta per veure aquests adorables animals. Cal destacar en el viatge de tornada que vam veure a la vora de la carretera un grandiós porc- senglar marró que mirava cap als cotxes com si tingués la imprudent intenció de creuar-la.
En arribar a Calella els nens estaven extremadament cansats, a l'Izan l'hi havia agradat molt l'excursió i la Paula, malgrat tot s'ho havia passat d'allò més bé.
https://www.dropbox.com/s/c9qhc0srkwsz4ms/20160518_235936.mp4?dl=0
Mentre l'Elena, la meva dona, preparava uns entrepans i unes begudes per emportar-nos, jo explicava als nostres fills Izan i Paula de 8 i 3 anys respectivament, una de les misterioses llegendes que envolten aquest llac.
- Escolteu-me bé nens- els hi vaig dir. Fa molts anys en aquest llac vivia un perillós drac que s'empassava el bestiar i els nens que s'apropaven a jugar a l'aigua. Aneu amb compte-
Això va despertar l'interès de tots dos, que de seguida i abans de sortir de casa van anar a buscar tota mena d'estris i artil·lugis per si de cas ens topàvem amb el drac. Ja de camí cap a Banyoles, explico als meus fills que aquest excursió l' havia fet jo de petit amb l'escola i també amb els meus pares sense tindre gaire sort sobre cap mena d avistament del drac.
En arribar a Banyoles i després d'un agradable passeig al voltant d'un llac on des de les seves aigües es reflectien els enlluernadors rajos d'un sol radiant, ens vàrem asseure en uns troncs tallats al costat d'un bonic pont de fusta que creuava una petita séquia per tal de menjar una mica i així reposar les energies. Mentre dinàvem, l' Izan rondinava la seva escassa fortuna respecte als seus constants intents de trair al drac i la Paula assenyalava amb el seu petit dit una família d'encantadors ànecs que prudentment s'apropaven.
Al cap d'una estona havent-hi satisfet la nostra gana, la Paula va pensar que seria bona idea donar-li als ànecs el petit tros d'entrepà que li mancava per menjar, ja que no en volia més, provocant així una pica baralla entre dos mascles i espantant de sobte a la nena.
Aleshores vam aprofitar per continuar el nostre passeig.
Poc després vam arribar a una caseta que tenia un vell moll que s'endinsava en el llac i ens vam apropar per captar unes instantànies.Llavors mentre fèiem les fotos, la Paula va començar a cridar perquè va veure a l'aigua alguna cosa que nedava en la nostra direcció, i espantada va sortir corrents fora del moll. L'Izan es va adonar que no era pas un drac, sinó que era un gos negre a la recerca d'una pilota extraviada a l'aigua. I tots plegats vam fer un tip de riure.
La paula, empipada com estava després d'aquest ensurt va decidir que ja no volia continuant buscant el misteriós drac de Banyoles i que ja era l'hora de tornar cap a casa.
En passar per la fàbrica de xocolata Torràs molt a prop de Banyoles, vàrem parar perquè als seus Jardins vam veure uns quants cérvols que els vam cridar i s'hi van apropar. La Paula, ja més calmada i tranquil·la es va posar molt contenta per veure aquests adorables animals. Cal destacar en el viatge de tornada que vam veure a la vora de la carretera un grandiós porc- senglar marró que mirava cap als cotxes com si tingués la imprudent intenció de creuar-la.
En arribar a Calella els nens estaven extremadament cansats, a l'Izan l'hi havia agradat molt l'excursió i la Paula, malgrat tot s'ho havia passat d'allò més bé.
https://www.dropbox.com/s/c9qhc0srkwsz4ms/20160518_235936.mp4?dl=0
divendres, 29 d’abril del 2016
EL FAR DE CALELLA
EL FAR DE CALELLA
Al voltant del 1856 es van iniciar les obres però no fou fins a 1859 que es va inaugurar. Al principi la llanterna del far s'alimentava d'oli a pressió i més tard per petroli. No va ser fins a l'any 1927 que es va convertir en far elèctric enllumenant i guiant als mariners amb la seva llum que arriba fins a una distància de 35 milles i amb una seqüència de flaixos de 3 i 2 cada 30 segons.
Dalt d'un penya-segat trobem el que probablement és l'edifici més emblemàtic de Calella, el seu far. Situat a 50 metres sobre el nivell del mar, va ser construït a finals del segle XIX sobre les ruïnes d'una antiga torre de defensa que protegia les costes i alertava del atacs dels antics pirates algerians.
Al voltant del 1856 es van iniciar les obres però no fou fins a 1859 que es va inaugurar. Al principi la llanterna del far s'alimentava d'oli a pressió i més tard per petroli. No va ser fins a l'any 1927 que es va convertir en far elèctric enllumenant i guiant als mariners amb la seva llum que arriba fins a una distància de 35 milles i amb una seqüència de flaixos de 3 i 2 cada 30 segons.
Símbol principal del Skyline de la ciutat com podem veure en les fotos el far de Calella s'ha convertit en parada obligatòria pel qualsevol visitant que arribi al nostre poble. Des del 2011 i fruit de tanta activitat, el far ens obre les portes per gaudir del seu mirador i d'un petit centre d'interpretació marítima on pel mòdic preu de dos euros i amb audiovisuals ens expliquen característiques i funcionalitat per entendre una mica les comunicacions marítimes.
Des de aquest enllaç teniu informació al respecte
http://www.calella.cat/actualitat/agenda/visita-el-centre-dinterpretacio-del-far-de-calellahttp://www.calella.cat/actualitat/agenda/visita-el-centre-dinterpretacio-del-far-de-calella
Finalment us animo a visitar el nostre far i dir-vos que veure els primers raigs de sol des del far és un plaer que dóna molt goig.
Salut amics.
dijous, 14 d’abril del 2016
Calella el meu racó
Aquest blog pretén ser una petita guia de viatges per gaudir de la natura que envolta el nostre país.
Catalunya té nombrosos indrets coneguts i no tan coneguts. Zones de muntanya amb paisatges d'una bellesa única i també petits pobles de platja molt macos i acollidors.
És per això que amb aquest blog puguem compartir els nostres passeigs amb la familia.
Benvingut estimat visitant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)