En la meva propera visita a Madrid tinc pendent vàries visites que m'agradaria realitzar.
En primer lloc visita obligades als museus.
Al museu del Pardo per aprofitar una exposició del cinquè centenari del Bosco https://www.museodelprado.es/ .
I visita obligatòria al Reina Sofia per poder contemplar el Guernica de Picasso entre moltes altres grans obreshttp://www.museoreinasofia.es/coleccion/obra/guernica.
A Madrid podrem trobar infinitat de llocs per poder menjar molt bé, però aquesta vegada llençarem la casa per la finestra fent una visita a un cuiner d'innovació amb tres estrelles Michelin, David Muñoz i el seu restaurant DiverXo.
Des d'aquest enllaç podrem fer les reserves corresponents: http://diverxo.com/reservas/
I finalment una visita rapida allà on es prenen les decisions del país, un lloc que tinc molta curiositat per veure, el congrés dels diputats. http://www.congreso.es/visitanueva/visitag.jsp?mp=1&nm=1&ns=110&med=11
dimarts, 31 de maig del 2016
dijous, 19 de maig del 2016
EL LLAC DE BANYOLES
El passat mes de gener, aprofitant el bon temps d'aquest hivern, vàrem decidir fer una excursió amb els nens a Banyoles i més concretament al seu llac.
Mentre l'Elena, la meva dona, preparava uns entrepans i unes begudes per emportar-nos, jo explicava als nostres fills Izan i Paula de 8 i 3 anys respectivament, una de les misterioses llegendes que envolten aquest llac.
- Escolteu-me bé nens- els hi vaig dir. Fa molts anys en aquest llac vivia un perillós drac que s'empassava el bestiar i els nens que s'apropaven a jugar a l'aigua. Aneu amb compte-
Això va despertar l'interès de tots dos, que de seguida i abans de sortir de casa van anar a buscar tota mena d'estris i artil·lugis per si de cas ens topàvem amb el drac. Ja de camí cap a Banyoles, explico als meus fills que aquest excursió l' havia fet jo de petit amb l'escola i també amb els meus pares sense tindre gaire sort sobre cap mena d avistament del drac.
En arribar a Banyoles i després d'un agradable passeig al voltant d'un llac on des de les seves aigües es reflectien els enlluernadors rajos d'un sol radiant, ens vàrem asseure en uns troncs tallats al costat d'un bonic pont de fusta que creuava una petita séquia per tal de menjar una mica i així reposar les energies. Mentre dinàvem, l' Izan rondinava la seva escassa fortuna respecte als seus constants intents de trair al drac i la Paula assenyalava amb el seu petit dit una família d'encantadors ànecs que prudentment s'apropaven.
Al cap d'una estona havent-hi satisfet la nostra gana, la Paula va pensar que seria bona idea donar-li als ànecs el petit tros d'entrepà que li mancava per menjar, ja que no en volia més, provocant així una pica baralla entre dos mascles i espantant de sobte a la nena.
Aleshores vam aprofitar per continuar el nostre passeig.
Poc després vam arribar a una caseta que tenia un vell moll que s'endinsava en el llac i ens vam apropar per captar unes instantànies.Llavors mentre fèiem les fotos, la Paula va començar a cridar perquè va veure a l'aigua alguna cosa que nedava en la nostra direcció, i espantada va sortir corrents fora del moll. L'Izan es va adonar que no era pas un drac, sinó que era un gos negre a la recerca d'una pilota extraviada a l'aigua. I tots plegats vam fer un tip de riure.
La paula, empipada com estava després d'aquest ensurt va decidir que ja no volia continuant buscant el misteriós drac de Banyoles i que ja era l'hora de tornar cap a casa.
En passar per la fàbrica de xocolata Torràs molt a prop de Banyoles, vàrem parar perquè als seus Jardins vam veure uns quants cérvols que els vam cridar i s'hi van apropar. La Paula, ja més calmada i tranquil·la es va posar molt contenta per veure aquests adorables animals. Cal destacar en el viatge de tornada que vam veure a la vora de la carretera un grandiós porc- senglar marró que mirava cap als cotxes com si tingués la imprudent intenció de creuar-la.
En arribar a Calella els nens estaven extremadament cansats, a l'Izan l'hi havia agradat molt l'excursió i la Paula, malgrat tot s'ho havia passat d'allò més bé.
https://www.dropbox.com/s/c9qhc0srkwsz4ms/20160518_235936.mp4?dl=0
Mentre l'Elena, la meva dona, preparava uns entrepans i unes begudes per emportar-nos, jo explicava als nostres fills Izan i Paula de 8 i 3 anys respectivament, una de les misterioses llegendes que envolten aquest llac.
- Escolteu-me bé nens- els hi vaig dir. Fa molts anys en aquest llac vivia un perillós drac que s'empassava el bestiar i els nens que s'apropaven a jugar a l'aigua. Aneu amb compte-
Això va despertar l'interès de tots dos, que de seguida i abans de sortir de casa van anar a buscar tota mena d'estris i artil·lugis per si de cas ens topàvem amb el drac. Ja de camí cap a Banyoles, explico als meus fills que aquest excursió l' havia fet jo de petit amb l'escola i també amb els meus pares sense tindre gaire sort sobre cap mena d avistament del drac.
En arribar a Banyoles i després d'un agradable passeig al voltant d'un llac on des de les seves aigües es reflectien els enlluernadors rajos d'un sol radiant, ens vàrem asseure en uns troncs tallats al costat d'un bonic pont de fusta que creuava una petita séquia per tal de menjar una mica i així reposar les energies. Mentre dinàvem, l' Izan rondinava la seva escassa fortuna respecte als seus constants intents de trair al drac i la Paula assenyalava amb el seu petit dit una família d'encantadors ànecs que prudentment s'apropaven.
Al cap d'una estona havent-hi satisfet la nostra gana, la Paula va pensar que seria bona idea donar-li als ànecs el petit tros d'entrepà que li mancava per menjar, ja que no en volia més, provocant així una pica baralla entre dos mascles i espantant de sobte a la nena.
Aleshores vam aprofitar per continuar el nostre passeig.
Poc després vam arribar a una caseta que tenia un vell moll que s'endinsava en el llac i ens vam apropar per captar unes instantànies.Llavors mentre fèiem les fotos, la Paula va començar a cridar perquè va veure a l'aigua alguna cosa que nedava en la nostra direcció, i espantada va sortir corrents fora del moll. L'Izan es va adonar que no era pas un drac, sinó que era un gos negre a la recerca d'una pilota extraviada a l'aigua. I tots plegats vam fer un tip de riure.
La paula, empipada com estava després d'aquest ensurt va decidir que ja no volia continuant buscant el misteriós drac de Banyoles i que ja era l'hora de tornar cap a casa.
En passar per la fàbrica de xocolata Torràs molt a prop de Banyoles, vàrem parar perquè als seus Jardins vam veure uns quants cérvols que els vam cridar i s'hi van apropar. La Paula, ja més calmada i tranquil·la es va posar molt contenta per veure aquests adorables animals. Cal destacar en el viatge de tornada que vam veure a la vora de la carretera un grandiós porc- senglar marró que mirava cap als cotxes com si tingués la imprudent intenció de creuar-la.
En arribar a Calella els nens estaven extremadament cansats, a l'Izan l'hi havia agradat molt l'excursió i la Paula, malgrat tot s'ho havia passat d'allò més bé.
https://www.dropbox.com/s/c9qhc0srkwsz4ms/20160518_235936.mp4?dl=0
Subscriure's a:
Missatges (Atom)